Leonardo da Vinci va néixer el 15 d'abril de 1452 a la República de Florència. Va ser pintor, anatomista, arquitecte, paleontòleg, artista, botànic, científic, escriptor, escultor, filòsof, enginyer, inventor, músic, poeta i urbanista.

Leonardo mai va tenir una educació normal d'un nen corrent sinó que durant anys la naturalesa va ser el seu millor mestre. Leonardo adorava la naturalesa simple i el seu major somni era

poder volar com un ocell. En 1467 es va anar a Florència per ser aprenent en

un taller, el petit taller era com una universitat de les arts. El 1472 el jove va

quedar inscrit en el gremi de pintors de Florència. Amb 20 anys va començar

a treballar com a pintor per encàrrecs tot i que era molt difícil perquè

competia amb altres pintors pels encàrrecs.

Ell escrivia tot a un quadern però ho feia d'una manera diferent als altres,

ell escrivia de dreta a esquerra.

 

En 1476 va ser el pitjor moment de la seva vida, va ser acusat de sodomia i

va patir humiliacions públiques. El 1481 una petita església li va demanar

que pintés un retaule dels Reis Mags. Donada la dificultat de l'obra, Leonardo

no va poder acabar-la, però amb aquest fracàs, el 1482 es va anar a Milà a buscar noves oportunitats i l’any  1483 va fer un estable de la Immaculada Concepció. El 1489 un noble el va acollir com a enginyer oficial del ducat, en aquell moment Vinci se sentia com peix a l'aigua. Desanimat i amargat, Leonardo va pensar deixar Milà i un any després, en 1495, li van encarregar la decoració d'un menjador sobre l'últim sopar de Crist, el resultat del quadre va ser revolucionari. Després del seu revolucionari quadre li van arribar molts encàrrecs a Vinci però ell mai els acabava perquè es va cansar del pinzell i continuava amb la fascinació de volar.

 

En 1503 Leonardo va tornar a la seva llar, Florència, però tot i ser molt famós hi havia un altre artista més jove i amb més protagonisme anomenat Miguel Àngel que va ser el seu enemic. En 1503, quan Nicolas Maquiavelo era un oficial jove poderós del govern florentí van contractar a Leonardo per a decorar les sales consistorials, aquell seria el major encàrrec de Leonardo, aquell mural commemoraria la victoria de Florencia en la batalla d’anghiari.

Abans que abandonés Florència, li va arribar un encàrrec d'un ric mercader que volia un retrat de la seva jove esposa Mona Lisa. Leonardo va conèixer a Francesco Melzi en 1506 un jove que va acollir i que aviat es convertiria en el seu deixeble i el seu millor confident. En 1513 va portar a Melzi i al seu altre deixeble a Roma, amb l'esperança d'obtenir algun encàrrec, però no va obtenir la benvinguda que s'esperava. Leonardo feia temps que estava més interessat en la ciència que en la pintura ja que li fascinava el funcionament del cos humà va començar a disseccionar-los per tal d'investigar-hi més, però l'església en assabentar-se el va acusar de necrofília, i per aquest motiu, el vaticà en 1514 va acabar amb els estudis de Leonardo.

 

El rei de França en 1516 el va convidar a unir-se a la cort, ell va aprofitar l'oportunitat, ja que sabia que no tornaria a veure Itàlia.

 

Després de la seva arribada a França sobre 1518 Leonardo va patir un vessament cerebral, l'abril de 1519, pocs dies després d'haver complert els 67, va trucar a un notari per fer el seu testament deixant els seus béns entre els seus ajudants.

 

Leonardo va morir en els càlids braços de França el 2 de maig de 1519 i es va considerar l'home més important del renaixement després de morir, ja que estava molt avançat al seu temps i  ho va demostrar en els seus invents, els seus pensaments i en les tècniques de pintura.